«El vàter no s'ha fer servir de paperera», diuen en la tele. Supose que hauria de ser un missatge comprensible i aplicable, perquè sembla curt, taxatiu i fàcil de complir allò que deixa sobreentés. Però té un problema: no pareix que s'entenga ni que s'aplique, i les canonades continuen omplint-se d'eixos tovallonets indestructibles que acaben embussant-los i que provoquen que se'n vagen molts milions d'euros reparant-los.
Els missatges s'haurien d'exposar en positiu i indicant clarament què s'ha de fer. Els sobreentesos, són una font de confusió i, per tant, de possibilitats d'error respecte a les pretensions. Per tant, «tireu els tovallonets humits al poal de la fracció resta». 🔗 Als pobles on no n'hi ha, doncs, al poal del fem.
En canvi, per la tassa del vàter només hem de deixar anar els excrements i l'orina que produïx el nostre cos després de valoritzar energèticament els aliments. Ah, també el «paper higiènic» o «paper del vàter», després d'haver «valoritzat» la netedat de la pell dels nostres cossos. La poalada d'aigua bruta que queda després de fregar el terra de casa, també l'hem d'eliminar pel vàter.
Però els camps van plens de nitrats que arriben a fer inservibles les aigües que haurien de ser potables, anem topant amb els pots i les marraixes dels adobs i dels insecticides, els plàstics dels hivernacles que van desfent-se, i qualsevol residu que et pugues imaginar. Tot això es resoldria si la «saviesa mediambiental» haguera arribat a generar un refrany ben rimat que s'ajustara al tema. No volíem pols, però no eixim de l'era.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada