Que s'entenga i que hi obligue

La sentència del tjue. Diuen que és cosa de llegir-la, cosa de vore, per Europa tenen més costum de redactar els papers per a que es puguen entendre i per a explicar les decisions de manera comprensible, i esperen que la facen accessible. No sé si arriben a tant.

Per ací, en canvi, hi ha qui pensa que es pot mantindre el llenguatge juridicoadministratiu franquista —que encara és el que es sol fer servir en els cenacles jurídics— al mateix temps que es fingix que es fan documents en el format de la «lectura fàcil». Bé, ho diuen sobretot i essencialment en castellà. En valencià, la lectura fàcil segons alguns és el que diga el traductor automàtic o el manualet normatiu de referència de cada u, i avant, sense preocupar-se que els demostratius, els participis, els pronoms o la sintaxi siguen els corrents per als receptors.

Ah, i tampoc es veu que la lectura fàcil, tal com l'entenen alguns, tinga per als que s'hi dediquen relació amb l'accessibilitat. Almenys en el cas del document que he estat corregint hui, un pdf que només complia les regles d'accessibilitat que no era possible incomplir, res més. Els ho he marcat en un comentari. Espere que els siga accessible i que consideren raonable complir les normes d'accessibilitat. Si més no abans que arribe una sentència judicial que s'entenga i que hi obligue.