Quan llegim en una norma o explicació normativa que una paraula complementa adjectius i adverbis, podem reflexionar, entendre-ho, recordar-ho i aplicar-ho al context en què eixa paraula complementa adjectius i adverbis.
Si la norma afig: però s'escriu aixina o allina davant de l'expressió «o més» encara que estiga complementant un adjectiu o adverbi... Aleshores ja no estem aprenent, estem memoritzant la grafia d'eixa paraula en eixe context.
Eixes suposades «normes» no són normes, són casos, ocurrències, i no ajuden aprendre. Tot i que poden ser un exercici memorístic, no generen pensament.
Una cosa és la memòria i una altra cosa és el coneiximent. Amb la memorització, recordem. Amb l'aprenentatge, pensem, reflexionem, deduïm, preveiem, inferim, pronostiquem. I demà serà un altre dia, pense.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada