Els obrers de davant van preparant els ferros i els encofrats. Avancen lentament, com és costum, però també perquè han d'anar amb compte amb les restes arqueològiques. Estenem la roba al terrat. Arreplegue dos mitges pinces de la canal de la cornisa. Passa un soriguer. Passa una merla. Fa temps que els pardalets del centre de la ciutat ja no són els teuladins. Tres coloms en la cornisa veïna. Ha fet solet, aixina que la placa solar ha calfat l'aigua, a pesar de la fresqueta inicial del matí.
Acabe això que tinc embastat des de fa setmanes sobre les paraules compostes. Ho deixe en la safata d'eixida per a dilluns de matí —no vullc atemptar contra el cap de setmana—, i serà quan ixca volant pel ciberespai que descobriré alguna errada o alguna idea més banal del que pretenia. Li l'hauria d'haver encomanat a algun d'eixos webs d'inteŀligència artificial que tant s'estilen ara. El dia hauria millorat en el seu escrit, per inteŀligent, pèro més encara per l'artifici.
En ma casa, que és un pis menut,tenim els estenedors dins del pis, i quan la brigada ja està feta, hi pengem la roba.Conforme va eixumorant-se,va estenent-se damunt d'un altre ple per aprofitar lloc i acabar d'eixugar-se.
ResponElimina