Si no podem ni posar la «llavaora» en valencià, ¿on mos pensem que anem?:
Netflix té un catàleg de 2.000 pel·lícules de les quals només quatre són en català, mentre que en realitat n’hi podria haver 300 que ja estan doblades en la nostra llengua [...]
És poden veure més pel·lícules en islandès, una llengua de 300.000 parlants i que té 91 títols disponibles, que en català, que només en té les 4 esmentades i és parlat per 10 milions de persones.
Ivet Núñez, «Milions gastats en continguts que mai veuen la llum: el problema del doblatge en català» El Món, 12.06.2022. 🔗
Això de parlant per més de 10 milions de persones, ja sabem que és màrqueting, però estaria bé que algú s'ho creguera i actuara en conseqüència. La preocupació de Netflix o del botiguer del cantó em fa pensar que tots sabem que no és de veres. Però bé, ho repetirem fins que siga cert o un tòpic a desmentir. O a confirmar que més enllà del tòpic hi ha força i interessos a tindre en compte, com pretén demostrar Carme Junyent que ha impulsat el seu vessant activista en este tema: 🔗
Una revetlla sense Netflix
El català també pot ser una festa i si la celebrem junts ens anirà bé a tots
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada