Pel que jo entenc, el punt d'arribada per a la creació d'un estàndard és la confecció de llibres, manuals i articles que documenten quin és eixe estàndard, sempre després d'observar les dades que proporciona la realitat. Eixa segona part és el problema perquè els estàndards ací sempre s'han fet abans d'observar i atendre la realitat.
Va, accepte que sí que s'observa la realitat. Però em sembla que, vist que no coincidix amb els desitjos previs, no s'accepta la realitat i tallen el camí. És a dir, no es reclamen ni es posen en marxa mesures per a fomentar l'ús de la llengua i la producció en totes les ocasions, no es facilita la producció i l'ús general, sinó pretenen fer camí a través de la correcció gramatical, l'esmena ortogràfica i la penalització lingüística.
És a dir, s'elabora un estàndard independent de la realitat i per a coartar-la. I aixina, eixe suposat instrument facilitador forma part del problema: s'afig a la coerció i a l'autodegradació ambientals davant la normativa, que és un reflex més de la submissió davant del castellà. Aixina, s'empitjora la creació en general i, en concret, es bloqueja la difusió de varietats i registres.
Acords i discordances:
- «¿Tinc drets a escriure l'examen en tortosí?» d'Albert Pla Nualart (Ara, 09.12.2017). 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada