Més que continuar pensant que la clossa (la normativa o un estàndard sense referent són closses) mos ajudarà a volar, hem de fer l'esforç individual conjunt d'usar la llengua en qualsevol moment i en qualsevol context i amb qualsevol persona; i de reclamar-la sempre que siga possible. Si només férem això els qui compartim l'opinió que l'ús de la nostra varietat és la llengua, crec que avançaríem molt. I la unitat, si és que això és cap variable objectiva, consistiria en l'ús i la comunicació.
La resta —les variacions gràfiques i l'ortoèpia dialectal— em sembla que és decoració. Ara mateix tenim llibres de text, tenim manuals de valencià per als mitjans, tenim propostes estàndards per a parar un carro. Tenim també un estat (o dos, o tres) a la contra i inclús polítics valencians a la contra. Per tant, convé no afegir penalitzacions i estigmes a l'ús general, sinó impulsar-lo, afavorir-lo, jugar amb les variants i amb les possibilitats.
No tenim són suport a les aplicacions reals i concretes d'ús, no tenim un ús del valencià com a llengua normal i general en l'administració, en les xarxes, en els mitjans, estic intentant fer la renda i hi ha pàgines de l'aeat que es disculpen perquè no estan en valencià (és un avanç), però puc fer la renda en valencià, cosa que mos hauria de recordar que eixe estat també és valencià, perquè li injectem els nostres diners.
De totes formes, em sembla que no eixirem del «bucle excusa» sobre si hi ha una proposta general, si tenim un estàndard o set, sobre si hem d'accentuar com accentuen els altres, sobre si hem de salvar una unitat que només discutixen els qui la volen salvar... Les meues formes incoatives clàssiques ja les va descriure Pompeu Fabra fa més de cent anys, i encara són les usuals. Per tant, mirant els prejuís, «patuesitzar» (en sentit despectiu) el valencià actual és el que fan els qui es desentenen del valencià «clàssic» (l'actual d'ara mateix) i pretenen tornar a aquell món d'abans més somiat que visitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada