Senc que es promou la lectura i relectura dels llibres de Joan Fuster, aprofitant el centenari del seu naiximent i els trenta anys de la seua mort. Amb alguna excepció que em sona que he arribat a sentir, com que es tracta de provocar o impulsar la lectura dels seus texts, no es fa mai la precisió que cal llegir-no no tan sols per a admirar-lo i citar-lo a tort i a dret com si fora la paraula de Joan Fuster —aquella mesura de totes les coses, i la desmesura, és clar—, 🔗 sinó també per a ribotar-lo o esmenar-lo quan calga i quan convinga, que és una de les funcions principals que va mostrar el mateix Fuster que tenien tant la lectura com l'escriptura. Llevat que mos l'hajam pres com un devocionari (¿laic?), que és un poc com mos els venen amb bona intenció, eixa classe d'intenció que ja sabem quin camí pot arribar a empedrar. 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada