A banda de la tristesa i truculència del cas, he sentit la mare de Marta Calvo Burón que dia: «Que te se muera una, vale; pero que te se mueran tres»... La notícia, 🔗 el relat dels crims comesos per l'assassí, són terribles i irreparables... I m'he quedat pensant en l'ordre dels pronoms. Tenint en compte que es tractava d'una xica d'Estivella, la cosa deu vindre del valencià general.
Una de les peculiaritats del valencià és l'ordre en què es posen alguns pronoms en la frase, com ara estos te se. Com que això no es pot «abolir» legalment —espere: fa anys que també ho intenten en castellà i sembla que perviu el «desordre»—, convindria que la normativa pretenguera aclarir i resoldre qüestions problemàtiques (com ara les excepcions innecessàries a les regles generals) en lloc de penalitzar evolucions regulars. Al cap i a la fi, que el ball dels pronoms fa «vulgar» o «lleig» són qualificatius molt subjectius i opinables que no serien arguments massa vàlids per a la tasca científica. Si fora per les idees que tenim sobre la lletjor o la bonicària, les llengües no haurien canviat mai. De fet, si les llengües no hagueren pogut canviar, trobe que ja no existirien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada