L'agressió criminal i assassina de la Rússia de Putin contra els ciutadans ucraïnesos continua malmetent el país i, inclús en la seguretat relativa de la distància, les nostres vides. Com si m'haguera sondejat l'ànima, el periodista Ricardo Marquina publica en 5w«El futuro está muerto»:
Mentres els tancs russos avançaven per sòl ucraïnès i els seus míssils colpejaven instal·lacions militars i civils, Vladimir Putin apareixia a la televisió russa. En to amenaçador, va dir que el seu objectiu era desmilitaritzar Ucraïna i alliberar el poble d'un Govern de neonazis. Començava la guerra. ¿Com ha arribat Rússia fins ací? 🔗
Aquell estiu en el locutori telefònic de la platja, posant i cobrant telefonades i conferències a l'estranger, llegint el diari amb ànsia i temor, vegent-ho com una combinació d'un film d'acció militar i l'horror d'una realitat tan familiar destrossada, que s'ajuntaven en les guerres derivades de l'antiga Iugoslàvia 🔗 i de l'alliberament fictici del «poble soviètic». I ací tornem a estar, posant sang sobre el tauler de la Rússia dels tsars o de les fronteres de l'antiga Unió Soviètica. Les fronteres d'aquella iŀlusió de democràcia 🔗 s'han esborrat sense que s'hagen arribat a esbossar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada