La manifestació feminista del carrer de Guillem de Castro de València anava distribuïda com si fora un degradat de colors. En primer lloc sembla que anaven les «feministes clàssiques»; a mesura que passava el personal eixa qualitat clàssica anava barrejant-se o canviant fins que arribaven les «feministes modernes» —la terminologia l'he deduïda jo—. La diferència entre un extrem i l'altre era que en la zona inicial hi havia més ordre, calma i uns lemes que apuntaven contra el masclisme i diria que un poc contra la banda de darrere de la manifestació: molta insistència en l'abolició de la prostitució. Per la banda de darrere hi havia més desorde, un ambient més animat amb batucada inclòsa, i lemes que ajuntaven la reivindicació feminista de sempre amb les noves formes d'entendre la sexualitat i tots els sexes possibles de les persones. No he vist què devien dir de la prostitució.
Pel que fa a l'abolició de la prostitució, està bé reivindicar-la. La cosa podria anar com amb l'abolició de l'esclavitud, que continua existint, malauradament, sobretot allà on els drets laborals i socials no s'apliquen. Em sembla que les «clàssiques» no volen entendre que hi haja cap relació entre una cosa i l'altra. Al cap i a la fi, on s'apliquen els drets, també hi ha faenes d'això que es diu «de merda». Doncs, quan no es regulen les coses i només s'abolixen..., com qui abolix la llei de la gravetat, doncs, a volar, ¿oi? Abolim la guerra també, ja que estem empastrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada