La Universitat Jaume I ha fet una exposició sobre els seus trenta anys, relacionant-los amb l'activitat de promoció lingüística. El comissari de l'exposició, Maties Segura Sabater, firma un article en el bloc de la Revista de Llengua i Dret 🔗. A més de les diverses línies d'impuls per a avançar en l'ús del valencià, fa una revisió crítica i assenyala les línies que considera que cal treballar.
Entre tot això, trobe molt significatiu el paràgraf següent:
Sols durant uns anys, des de l’equip de govern es va impulsar una política de promoció basada en el compliment d’objectius estratègics mesurables (Pla pluriennal de multilingüisme 2011-2014) pel que fa a l’augment de la docència en valencià i en anglès per departaments i titulacions, amb visites als consells dels departaments i a les comissions de titulació a fi de fixar i aplicar criteris d’augment de la docència en valencià i en anglès. Aquesta línia de treball va ser abandonada per les resistències trobades i, segons es va argumentar, per l’excés de feina de seguiment que comportava.
Un dels hàbits massa comuns i incoherents de les administracions públiques és precisament fer actuacions i projectes que no tinguen objectius mesurables, o que simplement no es mesuren —parafrasejant Segura Sabater— perquè no els rota, i perquè la fiscalització i valoració dels resultats podria deixar en mal lloc els qui viuen de repetir una recepta que els va bé a ells, encara que no servixca per a res més.
Els conceptes que Segura Sabater ressalta són:
- igualtat lingüística/equitat lingüística
- subsidiarietat lingüística
- seguretat lingüística
- responsabilitat institucional
Jo començaria per l'últim, els més proteic —com podria dir Enric Sòria—, ja que serien el fonament o l'adob dels altres. Per tant, trobe que malament, vaja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada