Per a resoldre tant el masclisme, com la violència masclista com la discriminació de les dones per raó de sexe, i no sé si també curar la mala bava d'algunes persones, seria que allà on hi haja hòmens i dones es respecten els drets individuals dels hòmens natius (cosa que s'aconseguiria amb l'equiparació real i efectiva dels dos sexes)...
Tot i que el paràgraf anterior parega un poc absurd i carregat de la mala bava que hauria de curar, és una paràfrasi d'una fragment d'una ressenya que acabe de llegir d'un llibre d'Ángel López García, Repensar España desde sus lenguas. La versió de la ressenyadora és: 🔗
[...] que en las comunidades bilingües se respeten los derechos individuales de los castellanohablantes nativos (lo que se lograría con una cooficialidad real y efectiva de las respectivas lenguas)
Hauré de llegir el llibre per a aclarir si això és una proposta d'Ángel López i en quin context la fa, perquè podria ser una mala lectura de la ressenyadora, o podria ser que dins un context adequat puguera tindre sentit això que sembla una exigència típica d'un assetjador: «mirar què m'has obligat a fer»... Certament, cada dia comprove, per ací València o per allà Ucraïna, com de fàcil és que la bala siga agredida per un ull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada