En la noveŀla To every man a penny de Bruce Marshall (1949) apareix un joc de paraules que s'utilitzava en un anunci al metro de París: «Dubo, Dubon, Dubonnet». Al principi em pensava que era un efecte gràfic per a transmetre la sensació de velocitat minvant, l'alentiment del tren fins que es deté. Marshall repetix el joc unes quantes voltes, inclús amb unes altres paraules («espere, esperons, esperez») cap al final de llibre. En el cas de Dubonnet, es tracta d'un anunci de l'epoca. 🔗
Si no estàs al cas, la reproducció de l'anunci adquirix un valor més enllà de la publicitat, és ara un joc amb la percepció i els sentits del lector. Em sembla que Marshall ho degué escriure conscient de la possibilitat. Si no és aixina, pot quedar com una mostra del fet que, a pesar de les intencions dels autors, són els lectors els qui fan i refan l'escriptura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada