Acabe el llibre A cada uno un denario de Bruce Marshall (1952, To every man a penny; 🔗 traducció al castellà de María Antonia Oyuela Bilbao la Vieja, 🔗 1964), una d'eixes ficcions que lligc per desemboirar-me, perquè no tot siguen assajos i estudis més o menys doctes i densos. La traducció argentina m'ha aportat unes poques curiositats de lèxic —i alguna de sintaxi que no he marcat—, com ara el color barcino d'un animal, una persona entrazada, els turíbulos, el portasenos, els anuncis de «tapados de piel», la boletería, els frijoles i els éclairs... En un passatge utilitza el tòpic habitual del formatge gruyère: «una marca peculiar de Gruyère con tantos agujeros que en realidad no podía considerarse queso».
Es llig bé, va rapidet i només aprofundix en la caracterització a través dels pensaments dels personatges d'una manera funcional per a fer avançar la història. La petita història parisina de l'«abbé Gaston» i del seu mon d'una guerra mundial a l'altra del segle xx, trista, satírica a voltes i molt sovint sarcàsticament devota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada