Pegue una miradeta a algun dels fons de documents —al qual accedixc per gentilesa de la Wikipedia— que podria llegir si tinguera temps, com ara el llibre Les grans penseurs du langage de Nicolas Journet (2019). Hi escriuen vint-i-dos persones, de les quals deu són dones. No està malament la proporció per al món actual, on no sol ser encara tant comú eixe equilibri de representació social.
La cosa que costa més d'assumir —el món es veu que ha anat aixina massa temps— és que mirar el passat és mirar la història de la humanitat, però més en concret sexualment, la de l'home. Els articles tracten sobre Plató, Aristòtil, Guillem d'Occam, l'escola de Port-Royal, August Schleicher, Wilhelm von Humboldt, John Stuart Mill, Charles S. Peirce, Gottlob Frege i Bertrand Russell, Ferdinand de Saussure, Ludwig Wittgenstein, John Langshaw Austin, Edward Sapir i Benjamin L. Whorf, Roman Jakobson, Noam Chomsky, André Martinet, Joseph H. Greenberg, William Labov, Basil Bernstein, Émile Benveniste, Roland Barthes, Paul Grice, Jerry Fodor, George Lakoff, Pierre Bourdieu, Steven Pinker, Derek Bickerton, Louis-Jean Calvet, Robin Dunbar. I Anna Wierzbicka. 🔗 Una de trenta-dos.
Cert és que en l'escola de Port-Royal hi havia dones alumnes. I hi ha Anna Wierzbicka. Aixina i tot, a pesar que el món haja anat aixina, n'hi deu haver hagut alguna més que haja deixat un llegat científic que convindria incloure en la llista dels nostres interessos. No per equilibrar la balança —que no podem refer el passat— sinó per no perpetuar acríticament l'oblit i el menyspreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada