Almenys el segon dia de l'any pose un estant en la paret del capçal del llit. Estret i blanc, sobre un fons de tapís verdós fosc a fulles. Això ha de ser un senyal que enguany les manualitats i el bricolatge s'imposaran sobre la contemplació lectora. Segons com es mire, serà bo resoldre alguna cosa, perquè també en este punt tinc molta faena pendent.
En l'altre, el de les lectures i les escriptures interminables, espere no desesperar-me massa. Sé que no em llevaré de damunt el sentiment que no arribaré, però espere que altres hi arriben —com ara Josep Lacreu (Més que paraules), Abelard Saragossà (El valencianisme lingüístic), Toni Mollà (Tot entra en el pes) o [... poseu-hi noms vosatros mateixos ...], que no paren— i que tingam temps polític, social i econòmic per a fer una societat millor, també millor en valencià; no cal pensar, en canvi, en un valencià suposadament millor, com si el fet que siga més lleig o més bonic justificara les discriminacions permanents que patim els ciutadans encara ara, començant en les Corts Valencianes —amb el president Morera Català fent propostes de l'estil de cal sabater...— i acabant..., bé, no mos ho acabarem mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada