El primer emperador de la Xina prenia mercuri per a mirar d'aconseguir la immortalitat. Això diu el documental. En les notícies de la tv3 comenten l'arxiu del cas de l'espionatge dels mossos d'esquadra als polítics i periodistes contraris a l'independentisme. Repassant els vídeos en què es comentava la notícia de la troballa dels papers de camí a una incineradora, fa vergonya. Tant de «presumpte» que repetien quan es tractava dels casos de corrupció política, en este cas, en canvi, tot eren afirmacions de culpabilitat. No van contrastar cap informació ni van investigar res. Puix era contra l'independentisme, era cert.
El mercuri, és nociu per al cos humà, sobretot quan adopta formes solubles i assimilables, com ara els vapors o les sals. I alguna cosa aixina li prepararen a l'emperador xinés perquè anara fent-se immortal. No cal dir que va aconseguir acurtar-se la vida —i la de milers de persones més que va matant pel camí d'una forma o altra—. Hi ha moltes fórmules i elements miraculosos per a tot —fins i tot en un sistema democràtic— que aconseguixen el contrari de l'efecte pretesament anunciat, que no necessàriament és l'efecte realment pretés. A pesar que sabem de què va la cosa i la seua història, hi ha qui encara anuncia que estem a tocar d'un altre milacre —democràtic o quasi millor que no—. Com si no haguérem vist mai que tots els anteriors eren falsos.
Perquè el cas és que un milacre té la virtut de ser invisible. Els milacres tenen la peculiaritat de la impossibilitat, de la falsedat. De fet, quan són evidents i reals, no són milacres. Això sí, són les ganes que tenim d'enganyar-mos. O, més encara, d'enganyar. Una mar de mercuri deu ser molt bonica, però absolutament nociva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada