Em sembla que m'ho hauré de tractar: m'ha agarrat una certa aŀlèrgia a la faena funcionarial que estic fent en les Corts. Allà on abans anava amb interés i perspectives laborals i professionals que m'atreien, veig ara un cau fosc on trobe molt de desinterés, desídia, mal ús dels béns públics, arrogància i presumpció administratives, oblit de la funció pública de la institució i malbaratament o menyspreu de les capacitats dels funcionaris. I no és un fenomen inevitable ni un mal constructiu dels edificis —que també necessiten unes quantes millores—, sinó una mancança de la gestió administrativa, laboral i professional que s'hi du a terme. Per tant, té solució, perquè depén de les persones.
A més, també he de reconéixer que és una sensació personal i cadascú tindrà la seua, coincident o divergent. La meua espere que siga temporal. Desitge —sense massa convenciment que això passe— que els canvis estructurals que s'entreveuen per a l'any que comencem promoguen les millores en lloc de l'aprofundiment en el burocratisme i la ineficiència. Serà important el fet que les persones vullgam coŀlaborar i dur avant un projecte de millora professional i institucional, però serà decisiu que la direcció política i institucional siga conscient de l'instrument que té entre mans i vullga utilitzar-lo com a peça essencial de creiximent democràtic i no com a sala de jocs cortesans.
Uf, comença a pesar-me la perspectiva del dilluns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada