Em demanen què em provoca estrés. Comence a fer una llista i em pareix que això seria un no parar d'afegir línies. No li dic que em provoca estrés fer llistes de coses que em provoquen estrés, però un poc d'això hi ha també. En tot cas, apunte que em provoca estrés la subordinació lingüística dels qui envien documents en dos llengües i, contra tota lògica, posen el castellà en primer lloc. Pitjor és, segur, quan ni el posen, perquè provoca més estrés encara haver-lo de reclamar.
I com a hàbit tòxic incloc respirar l'aire de la ciutat. El cos i l'ànima humans patixen els efectes del comportament social. Mos refugiem en la inconseqüència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada