A voltes en el diari El País —ara només el lligc els caps de setmana— també publiquen articles sobre llengua o lingüística que no contenen refregits d'idees patrioteres o identitàries sobre qui la té més gran. No sé si és un descuit o una manera de compensar que, en general, estan pendents de continuar una visió de la llengua com un mitjà polític impositiu en lloc d'estar pendents de l'ús del castellà i dels drets lingüístics que faciliten i promouen eixe ús.
Com a mostra, l'article simple i salmòdic de dissabte passat de Lola Pons Rodríguez titulat «El árbol de la lengua» (consulta: 15.01.2019). A pesar de la metàfora vegetal, l'article condensa un seguit de tòpics, concepcions i convencions sobre la llengua —sobre el castellà i, de fet, sobre qualsevol llengua— que reflectixen les idees polítiques que hi ha darrere i que l'autora reclama que es revisen.
En resum incomplet, en una frase:Quan mos cregam de veritat que no n’hi han llengües que siguen millors que altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada