No es pot negar que vivim en un estat democràtic. El que no es pot assegurar és que els dirigents, els polítics i els funcionaris que conformen l'estructura dels poders d'eixe estat siguen realment demòcrates. Això és normal, cada u té les idees que té, per estranyes que mos semblen. En canvi, hauríem de considerar ben anormal, indesitjable i preocupant que no es posen (o que es lleven) els mitjans per a mantindre i aprofundir en les propietats, funcions i característiques de l'estat democràtic.
No fa tants anys formaven un cert sentit comú moltes coses que, vistes ara mateix, mos semblen barbaritats, tant si es tracta dels drets de les dones a treballar en qualsevol àmbit com dels drets sexuals, els drets d'expressió, els drets lingüístics... Drets que són «deures», cal no oblidar-ho, per a l'administració i els poders de l'estat, que no tan sols tenen el deure de garantir-los, sinó també d'ampliar-los i posar-los a disposició dels ciutadans.
El mal, pel que sembla, és que oblidem de tant en tant que ni la llum elèctrica ni els drets i llibertats són elements de la vida dels quals podem disposar en la natura, com qui troba raïmet de pastor en la muntanya —mentres la contaminació no el faça desaparéixer—. Cal estar sempre revisant-los, refent-los, millorant-los, corregint-los, com qui apanya les goteres de casa o un badall en una finestra. Si no ho fem, la culpa no és de l'aigua, del fred o de la pols, sinó de la gossera i desídia pròpies. ¿Per què els lluminosos informatius de la pista de Silla no apareixen també en valencià? Vaja, un badallet per on entren la discriminació lingüística i una causa d'inseguretat —per a qui es quede mirant el rètol esperant la versió en valencià—. Por em fa el que em dirà el defensor del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada