dijous, 17 de maig del 2018

Supremacisme dialèctic

No sé si encara pensen que n'hi ha, però hi deu haver alguna diferència entre «escriure» i «ser». Entenc que qualsevol podria escriure qualsevol desficaci. Però diria que per a ser un desficaciat cal dur avant en la realitat això que dius. En tot cas, començar un debat dient que algú «és» en lloc de dir que algú «ha escrit», ja mostra que no hi ha intenció de debatre i d'acceptar raonaments ni esmenes, i que no entenen que les idees no mereixen cap respecte ni devoció, però que sí que cal respectar les persones. Per això, que el professor Gonzalo Bernardos diga que Quim Torra és un supremacista racista no és començar bé a analitzar res, i mal exemple dóna de professor universitari.

És a dir, Quim Torra pot haver escrit desficacis racistes i pot ser que no siga racista. Pot ser que s'haja confós o que no sàpia expressar-se adequadament. S'ha disculpat per això i espere que siga sincer. Per contra, sense dir cap desficaci racista, sense que es note, es poden aplicar «democràticament» mesures i polítiques racistes, homòfobes, sexistes... Els qui no debaten són els que cal témer, els qui confonen un debat d'idees amb un intercanvi d'insults. O, pitjor, els qui, a més de debatre (amb idees o sense), apliquen el racisme, el sexisme o l'homofòbia en la seua i les nostres vides. Perquè si només és cosa de pensar-ho o dir-ho, doncs, ¡uf!, si n'arriben a dir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada