En vista de les actituds i les gestualitats durant les negociacions sindicals, tinc la temptació de no assentir ni mostrar conformitat quan les persones. Més encara, d'actuar a la contra, mostrar desacord quan estic d'acord i al revés. Perquè pareix que això ha de ser una de les lliçons que he de traure de la meua experiència sindicalista: els contraris —a pesar que siguen treballadors i treballadores, quan actuen en representació de la institució, es fan més papistes que el papa— busquen la teua complicitat quan els convé, però són contumaços a l'hora de negar els teus arguments o de considerar que són inconvenients sense cap base real.
Espere recuperar-me prompte d'este cinisme conjuntural, perquè a pesar de la suposada saviesa popular, allò de «fer com fan» no m'ha semblat mai una referència correcta per al meu comportament. M'agrada més allò que dien les mares: «¿i si es tira per un pont...?» Això, espere no haver de tirar-me, pel pont, darrere d'ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada