divendres, 25 de maig del 2018

Mala cara de tant en tant

D'alguna manera, la setmana es resumix i es desintegra al final del matí dels divendres sindicals. És prou desagradable haver de sentir que els interessos d'alguns sindicalistes consistixen més a mantindre i fomentar parcel·les d'influència vora el poder a força de menysprear i desqualificar la discrepància dels companys d'esforç que a col·laborar a obtindre millores en la situació laboral i professional de tots els treballadors i treballadores de la institució. Aixina és com a ho veig jo, clar, i ells tenen una altra interpretació dels fets. En fi, jo renegue ací, en «privat», per desfogar-me, i no els ho amolle als morros per a moure una brega estúpida i estèril. Estèril per al que jo supose que pretenem.

En sé poc encara, i segur que quan arribe a enterar-me del tot, me s'acaba el període sindicalista. Uf, encara queden uns mesos de fer faena d'eixa i haver de posar mala cara de tant en tant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada