Fa ja un temps que em deixe dur per les ficcions que em suggerix la música; en concret, la de les bandes sonores. S'han convertit en un acompanyament laboral i mental permanent gràcies a la meua llista Cinema d'Sportify. No és res massa agosarat, és cinema de sempre o quasi sempre. Hi ha tants films que he vist o que, inclús sense haver-los vist, m'agrada rememorar, que la llista, que ja és llargueta, sempre me se fa curta.
Amb això alleuge el fet de no tindre temps per a vore i tornar a vore tant de film com voldria. De no tindre temps o de no saber-lo gestionar, que deuen ser les dos cares de la mateixa moneda. Això sí, l'avantatge de la banda sonora és que, a més de música, permet acompanyar la lectura i afegir-li, sovint, un poc de contingut cinematogràfic extra que enriquix els textos. Amb ficció i amb idees, dos cares també d'una altra moneda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada