Per sort, hi ha llibertat d'expressió i llibertats democràtiques encara en Espanya —per ofensiu que siga pensar que no—. Si fóra pels comentaristes de les ràdios i televisions espanyoles amb més audiència, tanmateix, dubtaries que, fora del nacionalisme intransigent espanyol, tot és fals, mentira, exagerat, radical, xenòfob, localista, aïllacionista, mafiós... No tant perquè alguna volta siga també alguna cosa d'eixes —com en tots els llocs, n'hi ha de tot—, sinó perquè no hi apareix cap opinador o tertulià que tinga una idea diferent de la possibilitat d'organització política d'Europa —per cert, en masculí, perquè la paritat o l'oportunitat a la diversitat de sexes no ha arribat al debat ideològic dels mitjans espanyols que escolte de tant en tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada