Les llengües que compten

Hi ha un cert costum en l'administració pública valenciana de puntuar en els concursos de funcionaris el coneiximent d'idiomes. Però no de tots els idiomes, sinó que ho solen restringir als que són oficials de la Unió Europea. Anem ampliant-ho i obrim el ventall (almenys en les Corts), però eixa restricció és tan habitual i està tan interioritzada que quan demane a compnys de la Generalitat quin fonament té o quina finalitat, no he trobat encara ningú que em done una explicació aclaridora.
Bé, això que passa amb eixa restricció és una mostra més de les inèrcies que fan funcionar l'administració. El problema no és tant que mos coste anar eliminant-les, les restriccions i les inèrcies, sinó que n'hi ha qui se n'inventa de noves, que no les poden explicar amb una lògica contrastable però que mos les podem engolir per gossera reflexiva i ja està, s'instal·len en la rutina com si foren veritats indiscutibles i indispensables.
I les cabotades que has de pegar fins que s'adonen que deu ser tan interessant saber rus o àrab com danés o maltés. (Ara, si parles del basc, això els provoca un curtcircuit ideològic.)