Les petites passions passen desapercebudes, no tenen ressò proverbial ni els fan propaganda literària. Es lligen en els relats com una representació del tedi, però es fan reals com el contrapunt al batec descompassat de la ficció. Mirar un magraner nan, el teuladí que picoteja per la cara inferior de les fulles de la parra, el borinot despistat que s'acosta al para-sol calent, els calcetins dels peus de Takse mentre llig i el sol es pon... Res d'això figura a les faixes dels llibres que es volen vendre.
Dies de festa. Demà reprenem el vagareig, la indignació, l'exigència i la desídia, l'allau de convencions administratives que omplin la jornada laboral. L'u de maig convé escoltar el magraner com creix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada