Els divendres, faves tendres. De matí, encara, per si no n'havíem tingut prou dijous, comissió tècnica sobre l'oferta pública d'ocupació d'enguany. Un nyap darrere d'un altre, per no perdre el costum cortesà. El mateix ritual de quasi sempre: hem de confiar en les seues propostes, per mal redactades, ambigües o arbitràries que siguen; en canvi, les nostres sempre són exagerades, pretencioses o impossibles, per molt que s'ajusten a la llei, a l'esperit de la llei i a l'esperit del vi.
És a dir, quan escriuen «persona» cal que llegim «funcionari de les Corts»; en canvi, quan demanem que allà on diu «transcriptor corrector» es reconega que corregixen i que estan fent eixes funcions, això no pot ser. Sense més. El poder no necessita arguments ni raons.
En fi, en estes faenes de remuntar discriminacions i injustícies, un factor essencial és la persistència, la insistència i la reivindicació permanent. Sabent que, tal com dia aquell, al final, tots calbs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada