¿Per què hi ha tantes coses que solen anar en sentit inversament proporcional? A voltes és bo, com ho seria que la felicitat fóra inversament proporcional a la riquesa. Però tinc quimera que és habitual que les proporcions inverses amaguen alguna cosa negativa. Per exemple, ¿per què els qui més ingressen cotitzen al fisc menys proporcionalment? Acabe de vore que, en les Corts, hi ha menys exigència de coneiximents lingüístics en valencià com més puges en l'escala funcionarial. Una proporció inversa que no hauria de ser admissible en una administració pública que pretenga atendre els seus deures de manera proporcionalment directa a la seua responsabilitat. Les inversion de la proporció que fan niu en les jerarquies econòmiques, administratives i polítiques, solen provocar massa proporcions inverses d'exigència que es mostren com a desproporció de petulància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada