dilluns, 1 de gener de 2018

L'inici dels interrogants

El dia 28 passat una broma del dia era la suposada recomanació de la Fundéu per a utilitzar només els signes d'interrogació i admiració inicials. En eixe sentit, en català vivim en una broma semblant permanent: per tal de fugir de semblar-mos més del compte a la normativa del castellà hi ha qui es conforma fent servir només el signe del final. Estava tan satisfet llegint una frase d'Aldolf Beltran que només el final m'ha deixat un poc decebut:

Es va trencar el pacte que va fer possible la Transició a la democràcia quan la dreta i una bona part de l'esquerra van posar la proa amb tanta virulència a l’intent d’un govern de la Generalitat transversal, de nacionalistes i no nacionalistes, com el que encapçalava Pasqual Maragall al començament del segle?
Bé, he de dir que la posició inicial del verb ja em va fer sospitar i vaig haver de mirar cap avall per a comprovar si era una afirmació o una interrogació. Supose que no era eixa la intenció de l'autor. Per tant, crec que no té cap interés el fet de regatejar-mos el signe d'interpretació del sentit des de l'inici. Com a broma, vaja, ja fa massa temps que dura i no fa tampoc tanta gràcia.