dijous, 25 de gener del 2018

La tonaeta

El retorn a la faena està sent prou estressant. Sobretot per les reunions laborals i sindicals. A pesar del temps que fa que en faig, no m'acabe d'acostumar a eixe segrest del meu temps. El voluntarisme i l'interés professional me s'estan acabant. La major part del temps de les reunions no són per a treballar i concretar, sinó per a introduccions repetitives, explicacions prosopopeiques, negacions prepotents i altres excuses necessàries per a esgotar l'oponent. Algú ha comentat que convindria limitar el temps de la reunions. Segur que sí. Però, llavors, les exposicions ressonants acabarien menjant-se tot el temps.

Pose gasoil en la Vall. Tornar a sentir la «tonaeta» d'allà m'alegra la vesprada. Toca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada