També hui reunió de negociacions sense massa sentit. Introducció, nuc i desenllaç esbravat. Seria hora ja que el repertori d'excuses i justificacions sense fonament que arriben a amollar anara acabant-se, perquè pareix increïble que la següent siga encara més estrambòtica que l'anterior. Estic arribant a pensar que per a alguns es tracta només d'una representació teatral que va variant entre gèneres: comèdia inicial, comèdia romàntica fins i tot, drama —sàtira entremig, per a relaxar-se—, èpica que desemboca en tragèdia, noveŀla història, policíaca, teatre costumista, teatre d'avantguarda i, finalment, supose que era inevitable, una barreja de teatre de l'absurd, picaresca, tebeo i contes infantils.
Mentrestant, estic en silenci, me s'unfla la vena i faig el meu discurs sobre les inconseqüències que estic escoltant. Acabe amb el cap com un bombo. Sé que n'hi ha moltes solucions per als problemes, que no sempre són problems i solucions senzills, però que tenen remei. No volen vore-ho i sentir-ne parlar. De fet, veig que les marginen conscientment. És possible que tinguen interessos que desconec que els induïxen a tot eixe repertori de palla inteŀlectual. I també podem triar entre l'estupidesar i els prejuís. Ah, i les malíccies, factor que oblide massa fàcilment.
Me'n vaig a suar-ho pel riu: 07:12 + 07:13 + 07:11 + 07:15. Al tram-tram, expressió que encara no apareix en el diccionari, però hi anem anant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada