Toca assemblea. Faig llista de qüestions en discussió i que supose que haurien d'eixir en la meua intervenció. Després, improvise, perquè veig que n'hi ha massa coses i la llista me se queda sempre incompleta, sempre massa curta. Al capdavall, la realitat em desballesta el guió. Costa de casar els punts de vista, les idees prèvies, els prejuís, la capacitat de posar-se en el lloc de l'altre i la voluntat de no pensar que qualsevol cosa que es diga que parle de tu siga un intent d'ofendre, sobretot si t'ofens amb massa facilitat.
I ja n'hem fet una altra. Segurament hem avançat algun centímetre, però no sé cap a on. Açò no s'acabarà tan fàcilment i n'hem de continuar parlant. I les paraules dites esdevindran retrets. Sort dels silencis i els pensaments matisats per la precaució.
De vesprada, sort, arriba per correu el Keynes de Robert Skidelsky. Lectures per a l'altra vida, diu Takse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada