L'arbre de Puigdemont no mos deixa vore el bosc de la corrupció que rosegat des de fa moltes dècades els principis ètics i polítics (és a dir, econòmics i socials) de la democràcia espanyola. El partit que dóna suport al govern espanyol és incapaç d'interpretar conseqüentment què vol dir «M. Rajoy» en un document de comptes B del seu tresorer, però sí que es dedica a inventar-se que qualsevol prohibició que ells somien i que no haja estat establida en les normes legals s'ha de considerar prohibida.
He passat uns dies de plenes negociacions sindicals i tot això em sona molt a prop. Observe que és habitual la tendència a prendre decisions i adonarnar-es amb bona cosa de palla retòrica no tant en benefici propi com per a mantindre una preeminència o per a encobrir un error.
Damunt, plou i no vaig a córrer. En canvi, eixim a vore (The Post) de Steven Spielberg, un film sobre la propietària del Washington Post, el director del diari i els papers secrets del Pentagon sobre la guerra del Vietnam. Li ha quedat molt ben feta, absorbent, amb un repàs interessant a coses que pareix que sempre s'han d'estar reforçant (les llibertats ideològiques, d'expressió, de premsa...). A pesar d'uns excessos d'èmfasi o solemnitat en algunes ocasions, que voregen un cert ridícul, estic d'acord amb el 7,5 sobre 10 que li posen en IMDb. La societat funcionaria millor amb més diaris arriscats i menys complaents amb els poders econòmics o fàctics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada