Li faig una nova tramesa d'errades al Síndic de Greuges referents al web de la seua institució. Li propose unes quantes millores referides a ortografia i disponibilitat lingüística. Les institucions públiques no es doten de mitjans i protocols que guien clarament la seua producció lingüística i, per tant, resulta carregós —per no dir ofensiu— haver de llegir o sentir el «respecte» que senten pel valencià i la voluntat que tenen d'utilitzar-lo.
A més d'això, aprofite el festiu de la ciutat de València per a refer una fitxa sobre l'empitjorament de la norma del guionet que ha redactat l'iec en la seua nova ortografia. Podem continuar recórrer a la norma del 1996 perquè l'avl no ha canviat de criteri. Espere que, tal com han fet al cap de vint anys, no tarden tant de temps a revisar la inconseqüència d'apeŀlar a si una paraula o un sintagma mos pareixen poc, molt o gens «lexicalitzats». Es suposa que són normes ortogràfiques que han de ser tan simples, clares i previsibles com siga possible.
De vesprada, l'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas-Sayrol mos recorda en tv3 que, en el nostre dret democràtica, tot el que no està prohibit, està permés. M'alegre de sentir-ho, perquè últimament semblava que, segons alguns polítics és al revés, que tot està prohibit llevat de la «indissoluble» unitat de la seua (petita) pàtria (mental).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada