dilluns, 8 de gener de 2018

Una abraçada presa

Vullc donar-los suport amb una missatge i fer-los una gràcia als «presos polítics» o «polítics presos» de la indissoluble unitat nacional espanyola —fantasia teleològica retrògrada que espere que no coincidixca del tot amb això que diuen l'Espanya democràtica—, però em deixe anar i els envie quasi el discurs d'un míting:

Vos agraïxc l'actitud coherent i ferma en la defensa dels procediments polítics pacífics i democràtics. Vos ho agraïxc més encara pel preu personal que vos està fent pagar la utilització retrògrada, nacionalista i antidemocràtica de les forces repressives del govern i els tribunals de l'estat espanyol, un estat que ara mateix està mostrant que és un instrument per a restringir i contravindre els drets humans i les llibertats polítiques en lloc de servir per a ampliar les opcions democràtiques d'estructuració social i política dels ciutadans que el componen.

No crec en la independència de Catalunya com a objectiu de caràcter nacionalista i identitari. Eixa independència ha de ser un instrument de denúncia democràtica de l'actuació immobilista i repressiva de l'estat espanyol, actuació que caldrà salvar per a impulsar el camí d'una integració política intensa que reforme i amplie l'entitat política i social de la Unió Europea.

Espere que una experiència tan injusta com la que esteu patint es convertixca en una oportunitat personal i humana per al futur.

Des del País Valencià vos envie una abraçada ben forta.

Sort que me s'ocorre mitigar-ho amb una abraçada. Molts polítics, opinadors i teletubbis ho hagueren dit millor i sense tantes pretensions iŀluses, però la meua abraçada té l'esperit pacifista i reivindicatiu dels ninos.