divendres, 12 de gener de 2018

La banalització de la presó preventiva

La banalització de la presó preventiva s'ha instal·lat en un cert discurs polític i periodístic. Ja tan sols falta ja que demanen la presó preventiva perpètua contra els polítics que algú (polític contrari o jutge...) puga sospitar que són «desafectes» a la Constitució espanyola o a l'ordenació legal vigent.

A més a més, tal com estan les coses, sembla que Catalunya deu estar entrant en la condició de colònia rebel, ja que té el jutge del suprem espanyol que denega les peticions de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart —com més va més políticament presos— atén precisament a la seua condició política de líders socials. La concepció democràtica del nacionalisme espanyol és tan dubtosa que és capaç d'aplaudir la repressió preventiva d'una possible decisió d'independència catalana democràticament votada. Més encara, el jutge considera adequada la presó preventiva dels qui podrien estar pensant alterar socialment l'statu quo institucional amb la idea de construir un nou estat per mitjans democràtics.

En el rerefons ideològic sembla que hi ha la consideració que els estats creats i sostinguts amb la força dels exèrcits i les policies que han de defendre el «mapa» territorial i que han de reprimir amb l'ús de la violència els seus ciutadans, tenen dret i legalitat. Naturalment, un estat que es constituïx aixina no li ho pot posar fàcil a una democràcia pacífica. Contràriament al que diuen que va dir Churchill, a voltes sembla que encara estan pensant que no van guanyar la guerra per a que els ciutadans triaren democràticament.