La normativa lingüística té curiositats insidioses. Estava escoltant un vídeo institucional de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i hi ha una moment que la veu que el comenta diu: «Un edifici renaixentista construït el segle xvi». No sé si és que la locutora que posa la veu al vídeo ho diria aixina, però sí que sé que jo diria «al segle». Aleshores em passa pel cap que, si no m'enganye, això que jo diria coincidix amb la pronúncia que farien els parlants del català oriental en eixe cas, dis-ne vocal neutra, si és que ahí podem filar aixina de prim.
La curiositat insidiosa és que no és la primera volta que l'ús de l'ortografia contravé un poc lògica de la llengua general. Tinc present el cas del gotet de beguda aquell, dis-ne colpet, dis-ne didalet, gotet o copeta, dis-ne ¡xopet!... A vore, digues esta última, a vore com la dius. ¡Exacte! Els orientals en diuen «xupet», però els occidental, ¡ai!, resulta que no podem dir el calc evident «xupet», hem de dir i d'escriure un inoït «xopet» per tal que algú aprofite el calc del castellà, ara salvat per una petita manipulació ortogràfica.
En el cas del vídeo, supose que l'embolic prové del fet que la normativa oblida la gramàtica i s'embolica amb l'estilística. En este cas, tal com ho pinten, hi ha un petit manat de previsions o restriccions diferents, segons els manuals, entre les hores, els dies, els mesos, les estacions, els anys, les dècades, els segles, etcètera. Un cas desconcertant és el que permet «A l'abril, cada gota val per mil» o «En abril...», però pretén impedir «A* l'abril d'enguany», amb l'excusa que un és genèric i l'altre és concret (està determinat), com si eixe matís tinguera més importància per als parlants que el fet d'usar la marca preposicional com introductora d'una indicació circumstancial.
Naturalment, la confusió entre criteris es pot donar en més casos, com ara en el cas «En el 2017/En l'any 2017», que hi ha qui considera que no s'ha de dir aixina, sinó sense preposició. I entenc que per eixe camí podem arribar a confondre prou les coses. Llavors, a pesar que en el cas dels segles la cosa està mitjanament clara —les preposicions a o en a introduïxen eixes indicacions circumstancials de temps—, la confusió que generen les restriccions amb poc fonament poden fer que algú acabe llegint: «Un edifici renaixentista construït el segle xvi».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada