Li demane a ma mare per la sabatuda que corria per Migjorn i em diu que és un sacsó, una sacsada, però no la relaciona amb la pluja ni amb l'aigua. Coses de Carcaixent. La recull el dcvb en sobatuda i amb sembatuda. Les afigc al meu diccionari particular (amb sobatre i sembatre), que qualsevol dia acabaré de convertir en un format que permeta una consulta més manejable que amb el Word o l'Open Office.
Per un altre costat, repasse alguns dels webs i blocs que tinc enllaçats. N'elimine algun que ha caigut en desús o modifique l'adreça d'algun altre que ha canviat de seu. I pel que fa al que diuen, em fixe en el nou apunt sobre el sexisme (més aviat masclisme) en el llenguatge que fa El Vigilant del Far. És extens i molt reflexionat i cal llegir-lo amb atenció. I per no ser, tal com diu, «Massa alambinat?», pense que podríem resoldre la qüestió anant a la base, si no de la societat, que això no està al nostre abast, sí de la descripció gramatical. En lloc de jurar i perjurar contra els morfemes o els estils literaris plens de dobles formes i munts de concordances prescindibles, podria ser més simple, tal com hem comentat per ací altres voltes: en lloc de dir-ne «masculí» i «femení», que els lingüistes en diguen «gènere el» o «gènere la» (i qui diu «gènere» diu «morfema» o «marca» o...). Llavors podríem explicar que les persones tenen sexes però les paraules s'agrupen en els gèneres «el» i «la». Així, l'infant, que ja no seria masculí, sabria que el seu estat és transitori, excepte si és de casa reial, però que la seua intimitat sexual no afectarà la gramàtica. Al final, per eixe camí, les xiquetes només aniran de rosa i els xiquets de blau per desig cromàtic. Tot és posar-s'hi.
Demà vindran els diputats a proclamar-mos el recanvi del president afectat de poca ètica, menys autocrítica i molta corrupció pública, privada i provada, aquell Francisco Camps Ortiz, catòlic practicant i preocupat més per la roba que exhibia que per l'economia del seu país. Diuen els del Partit Popular que votaran un tal Alberto Fabra Part, que només ha parlat en castellà fins ara en l'hemicicle i que és l'alcalde de Castelló de la Plana. Sembla que hi haurà l'alternativa d'Enric Morera Català. Vorem què decidixen ses senyories, perquè es veu que la ciutadania no hi podrà participar de cap manera. En diuen democràcia, però n'haurien de dir diputocràcia, encara que sone malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada