Com és ben sabut, la potestat discrecional dels polítics per a restringir les llibertats i conferir favors i privilegis a uns grups enfront d'altres grups és una font constant d'injustícia, ineficiència econòmica i corrupció.Jesús Mosterín, «Mercar en domingo», El País, 11.07.2011.
L'alcalde de Benidorm, del Partit Socialista del País Valencià, s'adjudica un sou de 92.000 euros anuals (cobra més que els presidents del governs espanyol i valencià); Gema Amor (del Partit Popular) cobrava fins fa poc tres sous públics: directora general del patronat de turisme, regidora de Benidorm i diputada en les Corts Valencianes; María Dolores de Cospedal cobrava fins ara tres sous públics: senadora, secretària general del PP i triennis com a advocada de l'estat (223.597 en 2010)... En general, els polítics cobren només un sou, tot i que no sabem massa bé a canvi de què: aproven lleis que no lligen o que estan farcides d'incongruències i paradoxes jurídiques, regulen avant i arrere segons els seus interessos o manies, s'atribuïxen poders discrecionals, amaguen els comptes públics, no admeten la participació ciutadana en la política (vegeu el veto de M.ª Teresa Fernández de la Vega a la ILP sobre la televisió sense fronteres), no assumixen cap responsabilitat pels resultats de les seues decisions (vegeu la caiguda de les caixes valencianes).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada