Fa dos segles que un perspicaç pensador polític va observar que, en un règim liberal, la reivindicació de grans principis o ideals abstractes (justícia, llibertat, fraternitat, etcètera) no du sinó a la destrucció irreparable de la democràcia. Perquè esta no té resposta per a una petició tan general i grandiloqüent.José María Ruiz Soroa, «Fuerza y violencia», El País, 21.07.2011.
Gràcies per l'apunt. El Ferran Sàez dóna diversos tombs interessants a aquest mateix tema a Els bons salvatges. Com Benjamin Constant a la seva època, també es carrega Rousseau (des d’un liberalisme una mica més actual) i el fa servir, entre altres, per resseguir la història de les utopies socials basades en la idea del bon salvatge (l’home pur, nou, redemptor) que serveix com a aspiració justificadora de reivindicacions grandiloqüents (i contraproduents?) com algunes que argüeixen els indignats.
ResponEliminaT'agraïxc la referència salvatge. Ho tindré molt en compte a l'hora d'indignar-me.
ResponElimina