Per fi va aclarint-se la normativa que regularà la disponibilitat lingüística del professorat en les universitats públiques catalanes. Segons indica el diria El País (15.09.2010):
La Generalitat exigirà català als docents universitaris
La norma flexibilitza l'acreditació de l'idioma per a calmar els campus
Finalment s'ha imposat aquella «lògica» subordinant, és a dir, que els professors nous rebran formació i hauran de superar unes proves i els antics podran continuar sense estar disponibles en català. La sort és que «quasi la mitat de les classes ja es donen en català en els centres catalans», perquè si s'haguera avançat menys, el màxim que els sois-disant «cosmopolistes» (es veu que al qui només parla en castellà ara el qualificaran aixina) admetrien ratllaria el «soyez propres» d'altres temps.
I una cosa que es de passada i que resulta interessant:
El decret també preveu pedir un nivell d'espanyol als professors no espanyols i el corresponent certificat acreditatiu als que donen classes en llengües estrangeres.
Es veu que la nacionalitat comporta el coneixement lingüístic. No te les acabaràs mai.
M'he entretingut hui descobrint les novetats que incorpora el Kindle, que és l'aparell que sembla que convé com a lector elcetrònic; a més, he aprés com es fan anar les base de dades i els fulls de càlcul d'Open Office. No he descobert les Amèriques, però sí que per fi he aconseguit vore que la cosa pot tindre alguna utilitat, sobretot si vullc anar un poc més enllà en la meua pràctica artesanal de fer taules i gràfics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada