Ja estem en setembre, i es nota, els sorolls del carrer comencen a ser més variats i estridents. O potser és la meua percepció afectada per la síndrome de la «represa» (em termes abusius futbolers). I arribat el setembre, torne a la rutina del diari de cada dia —perdoneu-me la possible redundància— i les expressions que els periodistes aporten a la ideologia comuna de cada dia.
Per exemple, Abelardo Muñoz descrivia ahir («La ciudad diferente: vivir en un bajo», El País, 31.08.2010) l'ambient que trobava pel centre històric de València, més o menys pel barri dels Velluters, on trobava gent que «piden la papela a orondos africanos», o «un grupo de prostitutas africanas, lustrosas y elegantes, que rodean zalameras a un tipo español, retaco y calvo». Posats a localitzar el continent d'origen del personal, podria haver precisat més si els africans eren sud-africans, algerians o espanyols; perquè l'espanyol tampoc no acabem de saber si era europeu o també africà.
Supose que en realitat volia dir —i em deixe dur per les meues pressuposicions— que hi havia negres (els africans) i blancs (espanyols, italians, veïns de sempre...). Clar, això havera semblat potser més acostat a la percepció visual, però, és clar, sense més aprofundiment sobre la realitat d'eixe contrast de colors, la cosa podia semblar racista. Aixina..., doncs, aixina..., ¿no?
El racisme té molts colors. Malauradament. Sí que trobe que té un cert solatge "racista" per la manera d'expressar les coses. O potser és que l'autor recorre a tòpics coneguts? Això de l'espanyol baixet i calb m'ha fet riure molt. He pensat en alguns personatges de la "caspa mesetària"...
ResponEliminaSí, i al País Valencià també tenims moltes «mesetes».
ResponElimina