La inèrcia per la imposició del castellà al País Valencià té un pes molt profund que recarrega permanentment el seu impuls. La cosa començà fa més temps, però continuà amb la Llei 4/1983, d'ús i ensenyament del valencià, que simplement «perdonà» el dret de ser catalanoparlant al País Valencià, però que no regulà l'ús de les llengües ni deixà clar que no hi ha dret dels valencians a la ignorància —paraŀlel al deure de conéixer el castellà, que s'establí en la Constitució espanyola i que hi ha qui fins i tot el voldria extensiu a l'ús—. Per tant, no cal mos estranyem massa si hi ha persones que acaben de descobrir que el País Valencià té una «altra» llengua oficial, amb parlants minoritzats i problematitzats —Ferran Suay en diu estressats—, però oficial encara.
És clar, com que no s'han regulat els drets —això ho deixaren de fer els primers governs socialistes i seguim igual...— s'han inventat pedaços, com ara les subvencions per a la retolació comercial. I, bé, aixina mos alegrem de poder trobar furgones com la de la imatge. Sabem que això és bufar en caldo gelat, però la vida també és això, eixes petites alegries sense massa fonament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada