Amb presses i correres mos posem a to per a rebre la insuportable ració de retòrica cínica dels nostres representants polítics. Malauradament, hem d'escoltar Francisco Camp Ortiz qualificant la seua faena d'«esfuerzo hercúleo», ni més ni menys com si ell haguera estat posant les travesses de totes les línies de tren o abocant el formigó de totes les depuradores d'aigua que diu que la Generalitat valenciana ha construït durant esta legislatura. Tant podem trobar-hi cinisme (el seu) com vergonya (la nostra), segons les possibilitats ètiques de cada u.
És tanta l'exageració amb què parla d'ell mateix, que la hipèrbole del seu discurs arriba a la prosopopeia ('atribuir a un ser irracional o a una cosa inanimada o abstracta qualitats o accions pròpies dels sers humans'), però per la part més paradoxal, ja que no és possible que obres i esforços que pertanyen al món dels mortals es puguen contenir tots en un individu humà. Es tracta, indubtablement, tal com diu, d'un enviat del món dels herois i dels mites, de l'Hèracles, passant per Stentor (pel que fa a la veu) i arribant a..., això, al mateix Francisco Camps, és clar, que no és d'este món de responsabilitats amb encerts i errors humans, sinó que pertany a eixa faràndula irresponsable que viu dels imposts que paguem la resta. Els que en paguem, és clar. Els nostres mites quotidians, pel que sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada