dissabte, 25 de setembre del 2010
Amb deliri
Degué sentir l'altre dia alguna cosa per la tele que em va fer vindre al cap l'expressió entusiasmada «amb deliri». Com que sóc poc donat als entusiasmes, no la dec haver usada mai, però la conec de sentir-la usar a la Vall: «L'arròs caldós li agrada amb deliri». Pel que sembla, si puges un poc cap amunt, cap a la Ribera Baixa, l'ús de l'expressió va disminuint. N'hi ha una altra que m'ha vingut al cap llegint missatges de la llista Migjorn, com ara «ambercoc cisteller», que és una mena de qualificatiu despectiu amistós. Feia temps que no hi pensava.
I, bé, havent consignat eixes dos minúcies i com que encara no he llegit el diari de hui i ja veus l'hora que és, podríem deixar-ho ací. Tan sols afegiré que pensant-ho bé, un amic meu de la Vall preferia li «enxisaven» algunes menges, sense tindre deliris.
Marcadors:
expressions,
lèxic
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada