Continua la jornada d'esbudellament «comunitari». Ahir em vaig perdre el llançament de cudol que va fer amb poca traça el portaveu socialista Ángel Luna. La rèplica de Francisco Camps era menys bíblica, però previsible, afectada i estentòria. I aixina va ser.
Volia trobar algun fragment de la Bíblia que em permetera contrarestar els sentiments que provoca estar escoltant tanta buidor retòrica, tanta exaltació de l'odi, tanta voluntat d'ofensa, tanta exhibició grotesca de menyspreu i prepotència, però la meua imperícia no m'ho ha permés. Una de les mancances que tinc és que no la vaig visitar quan vaig tindre ocasió, ja que en aquell temps anava més aviat fugint dels retors i les monges que em volien fer combregar. I aixina he acabat. He trobat, però, en llibre de Baruc:
L'or que els cobreix per a adornar-los s'entela i si no el freguen no brilla; ni quan els van fondre no van sentir res. Els van comprar per tal preu i tal altre, i no hi ha en ells un alè de vida. Tot i tenir peus, han de ser portats a les espatlles, mostrant amb això als homes la seva ignorància per a confusió de qui els serveixen.
No és cap resposta, però la troballa casual és suggerent, i més encara pensant en la vaga de demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada