Hui toca diada estellesiana, per tant, comencem la tradició desdejunant: fem la lectura de dos poemes. El primer volum de Recomane tenebres s'obri per la pàgina 53, on hi ha la tercera part de «Papers inèdits d'X.X.X.», que comença «No sabia què fer amb els diners»; a continuació, Takse troba en la pàgina 98 la quarta part de «Les nits que van fent la nit»: «Aquest mes m'he comprat uns llibres. Molts de mesos»... Hem complit el primer ritual d'esta nova «tradició ancestral» que iniciem al País Valencià no sé ben bé per quina allunamenta de Josep Lozano Lerma. I encara li ho haurem d'agrair a l'autor de Crim de germania i un munt més de llibres on podem assaborir la llengua dels valencians marinada en salses i adobs ben diversos.
Per acabar, una anècdota sobre la poesia d'Estellés: em van tirar de la ràdio pública vallera ja fa molts anys —quan feia un programa de música i lectures diverses amb un amic de joventut— per llegir un poema d'Estellés, en concret aquell que comença «Suetoni, que és un fill de puta, cosa que no té cap mèrit...»; el censor radiofònic de la ràdio en aquell temps comunista per poc no em pega una hòstia. Escadalitzar-lo tampoc no va tindre massa mèrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada